La Corona de Aragón : experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas / Héloïse Hermant, Mathias Ledroit
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 21-49 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La "Corona d'Aragó" és una noció recurrent en la historiografía, molt útil, però el contingut de la qual és difícil de definir, com ho il·lustra la confusió terminológica que l'envolta: confederació, conglomerat compost de regnes o, més recentment, Imperi. Aquest article-assaig tracta d'entendre la Corona d'Aragó en el context d'una monarquia composta i policèntrica entre l'Edat Mitjana i l'Època Moderna, examinant-la a diverses escales.

Los Anales de la Corona de Aragón a debate. Circulaciones e interacciones en torno a la monumentalización de un pasado común / Héloïse Hermant
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 157-206 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Fent un pas de costat respecte als estudis que aborden exclusivament els Anales de la Corona de Aragón en la seva dimensió textual, per tal de fer-ne el relat memorial intangible d'un regne, aquest article pren en consideració el substrat institucional d'aquesta empresa historiogràfica i restitueix les experiències d'escriptura i de lectura de les quals aquestes cròniques han estat el suport, així com les projeccions i les apropiacions diverses de les quals han estat objecte per part d'individus, famílies i institucions. Els Anales s'assemblen a un "metaobjecte" que genera circulacions dins de la Corona d'Aragó i més enllà mitjançant la reactivació d'un passat comú a través de diverses operacions historiogràfiques, memorialístiques, identitàries, jurídiques i, per tant, polítiques. Treballar sobre aquestes operacions, amb la monarquia com a horitzó de projecció permet d'aprehendre una arquitectura dinàmica de les monarquies compostes a partir d'una relació entre el conjunt i la part que funciona per inclusió i no es limita a un enfrontament directe.

La Diplomacia del Consell de Cent de Barcelona (siglos XVI-XVII) / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 207-235 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En les dues últimes décades, s'han publicat diversos estudis dedicats als procuradors de la Monarquia Hispànica que circularen entre les comunitats de súbdits i la cort al llarg dels segles XVI i XVII. El Consell de Cent de Barcelona enviava procuradors amb títol de síndic o d'ambaixadors segons els casos, amb l'objectiu de defensar els seus propis interesos, però també els d'altres municipis catalans. Aquest mecanisme ha suscitat poc interés y ha estat considerat una pràctica destinada a pal·liar l'absentisme reial i la rarefacció de les Corts. Sense negar aquesta dimensió important, aquest article pretén posar de relleu que aquesta diplomàcia també fou una eina que permeté al Consell de Cent interactuar amb les demés comunitats de súbdits, tant a la cort com entre els diferents centres polítics de la Corona d'Aragó.

Els Notaris de Monistrol de Montserrat als segles XVII-XVIII : la reconstrucció d'un fons documental (quasi) desaparegut
Pizarro Carrasco, Carlos


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 339-378
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Els fons notarials privats i els eclesiàstics són uns dels elements més destacats que han permès configurar els arxius de protocols a Catalunya. Al llarg dels segles XVII i XVIII van funcionar a Monistrol de Montserrat, un lloc de senyoriu eclesiàstic sota la jurisdicció de l'abadia de Montserrat, l'escrivania de la vila i la de la parròquia. Els notaris públics s'hi van succeir quasi ininterrompudament entre 1595 i 1738, fins al punt que a la dècada del 1630 hi havia tres notaris reials i un d'eclesiàstic treballant alhora. Desafortunadament, la destrucció de l'arxiu de Montserrat el 1811, els fets del juliol del 1936 i, molt especialment, la desaparició al segle XX del fons patrimonial de Can Gibert, on es dipositaven la majoria de protocols de Monistrol, han passat factura a aquest valuós patrimoni documental. En el present article estudiem els escrivans que van actuar a la població en aquest període i aportem dades biogràfiques i sobre l'activitat fedatària, dins del context català, fonamentalment a partir de les fonts notarials, d'un capbreu del segle XVIII i de les actes municipals.

Botiga i treball a domicili : un exemple de protoindustrialització a Catalunya (Valls, 1782-1800). El cas de Fidel Moragas Fortuny / Carme Sanmartí Roset, Montserrat Sanmartí Roset
Sanmartí Roset, Carme


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 379-421
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article es proposa estudiar, des d'una perspectiva de gènere, el treball a domicili d'un conjunt de dones de Valls (Tarragona) en les dues darreres dècades del segle XVIII, i aprofundeix en l'impacte de la seva feina tant en l'àmbit personal i familiar com en el desenvolupament econòmic i social de l'entorn. Si bé les transformacions experimentades per la societat catalana durant la protoindustrialització disposen d'un corpus bibliogràfic notable i es continuen estudiant, no existeixen estudis de cas que analitzin les condicions socials i econòmiques de les dones que treballaven a domicili. També tracta-rem la relació que aquestes dones mantenien amb la botiga que Moragas regentava, en la qual venia al major i al detall una gran varietat de productes entre els quals destacaven els tèxtils. L'estudi mostra que la remuneració percebuda per les treballadores garantia el pagament de les compres que feien a la botiga que Moragas regentava, en la qual venia al major i al detall una gran varietat de productes, entre els quals destacaven els tèxtils. L'estudi mostra que la remuneració percebuda per les treballadores garantia el pagament de les compres que feien a la botiga.

La Culminación del proceso de castellanización de los Requesens : una incorporación buscada a la nobleza castellana / Víctor Jurado Riba
Jurado Riba, Víctor


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 42 (2022) , p. 333-360
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La castellanització de l'alta noblesa catalana és un procés conegut que va afectar els grans llinatges del Principat. Gràcies a la capacitat d'atracció de les grans famílies castellanes sobre la noblesa de la resta de regnes de la monarquia hispànica, es va produir una progressiva assimilació. Aquest procés no va ser aliè a la família dels Requesens, un dels principals casals catalans durant el segle XV que, durant el XVI, va viure una progressiva castellanització. En aquest text s'aborda la fase final d'aquest procés, protagonitzada per Luis de Requesens i Zúñiga (1528-1576), el gran personatge de la família durant el segle XVI, i es mostra la realitat del seu allunyament mental de Catalunya, les opinions dels seus contemporanis catalans i la seva voluntat d'emparentar-se amb l'alta noblesa castellana.

L'Evolució de la població de Catalunya als segles XVI i XVII : estancament, crisi i creixement / Llorenç Ferrer Alòs
Ferrer i Alòs, Llorenç


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 91-142
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La manca de recomptes sobre la població de Catalunya al segle XVII l'ha convertit en un segle difícil d'estudiar. En aquest treball es proposa la utilització massiva de sèries parroquials per revisar l'evolució demogràfica d'aquest segle i intentar explicar-la. Aquesta evolució es caracteritza per un estancament provocat per una profunda crisi a mitjan segle i per una recuperació cap al final. L'explicació la trobarem en l'elevada mortalitat, especialment la catastròfica i una fecunditat moderada. S'aporten també dades sobre el creixement demogràfic del segle XVI.

Indicadors de riquesa i de desigualtats en el món artesanal de Barcelona als segles XVI i XVII : dots i famílies en el gremi de terrissers / Isaac García-Oses
García-Oses, Isaad


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 143-164
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest treball presenta els dots com a font que permet escatir els nivells de riquesa i de desigualtats econòmiques entre l'artesanat barceloní d'època mo-derna. Partint de l'anàlisi de gairebé 160 capítols matrimonials (1501-1777), amb participació de diferents oficis, realitzem una proposta de categorització dels sectors socioproductius. Analitzem principalment el grup de terrissers, prenent-lo com a exemple per exposar l'evolució de les quantitats dotals i la seva categorització social. A través dels diferents oficis d'aquest sector professional, hom podrà evidenciar les desigualtats internes de riquesa i de poder adquisitiu.

Seducidas y abandonadas : el incumplimiento de la palabra de matrimonio en el Alt Urgell (s. XVII) / Carmen Xam-mar Alonso
Xam-mar i Alonso, Carmen


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 165-192
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Aquest article planteja un primer estudi d'orientació microhistòrica i qualita-tiva de l'estupre a l'Alt Urgell, als Pirineus catalans, a partir de tretze processos judicials del tribunal secular i senyorial del capítol catedralici d'Urgell, al segle XViI. Analitzarem seduccions, promeses de matrimoni o de dotació amb accés carnal, desistiments de la paraula donada en la més estricta intimitat i estratègies femenines, judicials o no, orientades a forçar el compliment d'aquests contractes o a obtenir compensacions per la pèrdua de la seva honra. Donarem veu als protagonistes i als entorns veïnals que ens parlen de violència sexual, relacions de gènere, desigualtats socials i sentit de l'honra des de la pers-pectiva dels usos i els costums comunitaris. Així, releguem a un segon pla la visió que la tradició jurídica romana, el dret canònic i els tractats morals defensaven sobre aquestes qüestions.

Els Gremis manresans i el suplement del servei de bagatges (1738-1741). Pressió militar, resistència i litigi a la Catalunya borbònica / David Ferré Gispets
Ferré i Gispets, David


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 41 (2021) , p. 327-360
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A finals de la dècada de 1730, el Principat de Catalunya encara es trobava en ple procés d'adaptació a la Nova Planta. Les notables tensions derivades tant del pes de la militarització estructural del nou sistema administratiu com de la corrupció generalitzada en el món local acabaren cristal·litzant en nombrosos plets i resistències en l'àmbit local. L'objectiu d'aquest article és saber com i per què s'esdevingueren aquest tipus de resistències, com es vertebraren i quin va ser el seu desenllaç final. Per aconseguir-ho, prendrem com a principal objecte d'anàlisi el plet entre les autoritats locals de Manresa i els gremis de la ciutat al voltant del cobrament d'un impost local per finançar els retorns del servei de bagatges. Mitjançant la consulta de documentació oficial de la Reial Audiència de Catalunya i de l'administració municipal i corregimental, així com de l'àmbit notarial i gremial, procurarem definir una imatge el més completa possible d'aquestes dinàmiques de protesta i litigi a la Catalunya de mitjans del Set-cents.

Col·legials majors a l'Audiència borbònica de Catalunya / Pere Molas Ribalta
Molas i Ribalta, Pere


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 11-43 (Article en evidència) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Estudi de la presència dels col·legials majors de Castella a l'Audiència borbònica de Catalunya (1716-1808). S'identifiquen els magistrats que havien estat becaris dels sis col·legis majors, la seva procedència geogràfica, familiar i social, la carrera judicial que van fer abans i després de la seva estada a Catalunya, aquesta mateixa estada i la seva activitat cultural, si n'hi va haver. Es completa amb l'estudi de magistrats procedents d'altres col·legis i es compara l'important grup dels col·legials majors amb els d'altres procedències, especialment els provinents de la carrera de varas (corregidors i alcaldes majors) i els advocats. En línies generals es confirma el model conegut de l'Audiència de Valencia, però també s'observen diferencies significatives, en especial una presència col·legial me'ls tardana en el cas de Catalunya, deguda a les circumstancies concretes de formació del tribunal l'any 1716, com ara el nomenament de jutges cessants per la caiguda de Melchor de Macanaz.

Mediterranean trade in the Pyrenees : Italian merchants in Puigcerdà, 1300-1360 / Elizabeht Comuzzi
Comuzzi, Elizabeth


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 55-74 (Dossier. Iberia, the Mediterranean and the larger world in the late medieval and early modern periods.) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

A partir de les evidencies notarials que encara existeixen de la pirinenca vila de Puigcerdà, aquest article investiga la connexió entre l'interior de les regions muntanyoses de la Mediterrània i les xarxes comercials mediterrànies me'ls extenses a la fi de l'Edat Mitjana. Es mostra que, seguint la rapida expansió de la producció de draps als Pirineus catalans durant el final del segle XIII, mercaders italians (la majoria toscans), alguns dels quals provinents de petites ciutats d'interior, van començar a viatjar no només des dels principals ports de la Mediterrània, sinó cap a l'interior del Pirineu català, on venien draps tenyits des de finals de l'any 1302. Sembla que l'activitat comercial d'aquests mercaders es va incrementar durant les primeres dècades del segle XIV, ja que la producció de draps a Puigcerdà va continuar creixent i va persistir fins a finals de la dècada dels anys seixanta del mateix segle. Aquest article, mitjançant una comparació entre el nombre de mercaders italians actius a Puigcerdà i a la petita vila català- na de Castelló d'Empúries, revela que el nivell d'accés dels productors mediterranis en el comerç÷ a l'interior de les regions muntanyoses va ser significativament me'ls baix que el de la costa. Sembla també que les dues viles formen part d'una xarxa interconnectada que va veure alguns dels mateixos mercaders comerciants a Puigcerdà i a Castelló. Probablement, aquesta xarxa tenia la base a Perpinyà, amb un alt nombre d'italians mercaders com a residents. El nombre d'italians venedors de tint a la costanera Castelló va superar de llarg els de Puigcerdà, la qual cosa suggereix que, si be els Pirineus interiors estaven vinculats al comerç÷ mediterrani, aquestes connexions econòmiques eren menys denses que les de les zones costaneres i me'ls limitades per la geografia local.

Constantia et clementia El lenguaje de la gracia real en cuatro ciudades en rebeldía Quito, México, Nápoles, Barcelona 1592-1652 / Gibran Bautista y Lugo
Bautista y Lugo, Gibran


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 40 (2020) , p. 211-256 (Dossier. Iberia, the Mediterranean and the larger world in the late medieval and early modern periods.) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'article posa en relleu els aspectes comuns del llenguatge de la gràcia reial en la monarquia hispana com a mecanisme de compensació en ciutats en rebel·lia, així com les particularitats de l'exercici que en van fer diversos tipus de mediadors, a partir de la comparació de quatre casos ocorreguts entre el 1592 i el 1653. S'examinen els escenaris de conflicte i les dinàmiques de reincorporació; els elements convencionals de la clemència règia formulats a partir de la intervenció d'autoritats, grups rebels i mediadors; les graduacions en què es formulava la gràcia real, des del perdó selectiu fins a la nul·litat general, i els seus efectes perlocutius com a instrument detonant de fòrums de negociació.

VIIIè Congrés d'Història Moderna de Catalunya "Catalunya el Mediterrani" : acte d'inauguració Museu Marítim de Barcelona, 17 de desmbre de 2018 / Jaume Dantí i Riu
Danti i Riu, Jaume


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 7-13 (Acte inaugural) 

Fronteres, guerra i posicionament polític a la Catalunya dels segles XVI i XVII / Miquel J. Deyà Bauzà
Deyà Bauzà, Miquel J.


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 48-81 (Sessió I: Poders, fronteres i identitats) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La situació de la frontera pirinenca, també la marítima, és un tema clau per a la història moderna de Catalunya. El tema dels comtats del Rosselló i la Cer-danya, ocupats per França durant la Guerra Civil Catalana amb el beneplàcit de Joan II, està present des de l'inici del regnat de Ferran el Catòlic. La seva reincorporació va coincidir amb factors que van ajudar que la qüestió de la frontera fos cada vegada més camp d'acció de la Corona i menys de les autoritats del Principat. No obstant això i malgrat les dissensions concretes que es van produir, l'àmbit fronterer va ser una qüestió en la qual durant aquest regnat i el següent va sobresortir un objectiu comú entre el rei i el país. En els regnats posteriors, la frontera pirinenca va adquirir unes altres dimen-sions (frontera religiosa, contraban, guerra oberta entre la Monarquia Hispà-nica i França), fet que, juntament amb els problemes financers espanyols per mantenir allà una important dotació militar, concretament d'infanteria, va provocar en les localitats de la zona una forma de vida especial i un sentiment peculiar d'identitats i lleialtats. Durant els segles xvi i xvii, la frontera pi-rinenca va ser escenari de nombrosos episodis polítics, religiosos i culturals que van influir, sens dubte, en la identitat catalana del moment i d'èpoques posteriors.

Els Kies : d'Holanda al Camp de Tarragona / Josep Fàbregas Roig
Fàbregas Roig, Josep


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 158-192 (Sessió IV: Família, xarxes i societats) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

L'arribada dels comerciants holandesos Joan Kies i Arnold de Jäger a Catalunya s'emmarca en el canvi que es va produir en les relacions comercials entre Holanda i la Monarquia Hispànica arran del Tractat de Münster i en la recuperació que a partir de la segona meitat del segle XVII va començar a experimentar l'economia catalana. L'objectiu d'aquest estudi és aprofundir en l'activitat econòmica i les relacions socials dels Kies, una nissaga que inicialment es va situar a Barcelona i que posteriorment es va traslladar al Camp de Tarragona, on va adquirir el castell de Vila-seca, que va convertir en la seva residència i en un centre productor i on van viure els seus descendents.

Creure i viure a la Barcelona moderna a través de les fonts inquisitorials / Doris Moreno
Moreno Martínez, Doris


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 219-261 (Sessió VI: Creences i vivències) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

Les fonts inquisitorials, complementades amb d'altres (notarials, conventuals, municipals, diocesanes...), ofereixen moltes possibilitats per reconstruir el món socioreligiós urbà, l'espai en el qual s'arrela la Inquisició moderna. Des de l'horitzó de la història sociocultural de la vida quotidiana, en aquest text es proposen, de manera impressionista, tres vies de recerca futures: la relació entre l'espai urbà de Barcelona i la Inquisició, l'articulació social del Sant Ofici a la ciutat a través dels seus col·laboradors (consultors i familiars) i, finalment, la detecció indiciària de col·lectius i individus dissidents i de les actituds i pràctiques de negociació cultural d'aquests davant la Inquisició.

Memòria fianal del VIIIè Congrés d'Història Moderna de Catalunya / Mariela Fargas Peñarrocha
Fargas Peñarrocha, Maria Adela


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 293-296 (Acte de cloenda) 

Projectes de la imatge gràfica del Congrés



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 39 (2019) , p. 298-330 : tot il. (Acte de cloenda) 

Joan Bada i Elias



En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVIII, núm. 38 (2018) , p. 7-9 (In Memoriam)